08 maig SENTIT COMÚ O EL MENYS COMÚ DELS SENTITS

En situacions de trencaments de parella és on aquest sentit és més necessari i on, des de la meva experiència, menys visible és.

El dolor, el disgust, el sentiment de traïció, s’imposen a la racionalitat que cal mantenir en aquests moments, i és quan ens trobem que la voluntat dels progenitors passa per davant del bé dels menors, que és l’interès superior que cal mantenir i salvaguardar en una situació de ruptura.

Cal tenir molt present que, l’altre progenitor, tot i el trencament, continua essent el pare o la mare dels menors i que, per tant, atacar-lo a ell o ella, és atacar als fills/es.

Són molt legítims els sentiments que es tenen en aquest procés, i cadascú ho viurà d’una manera diferent. El que no es pot consentir és que a l’empara d’aquests sentiments s’abriguin conductes gens legítimes i que únicament responen a una set de venjança personal.

El que ha de ser prioritari per part dels dos progenitors és el benestar dels menors. Han d’ajudar-los a normalitzar i viure amb aquesta nova realitat, que ja de per si els resulta difícil, pel que empitjorar-la amb atacs personals no beneficia a ningú.

Per tant, posem-hi sentit comú. L’atac a l’altre adult és un atac directe als menors. Siguem madurs i separem les coses. Viviu i deixeu viure. Esteu davant d’una nova vida. Preneu decisions essent conscients de les seves conseqüències i no només tenint en compte la vostra satisfacció personal.

Els menors creixen i, si volem continuar mantenint una bona relació amb ells, la primera pedra la posarem amb la nostra actitud davant de la ruptura.